LA PARAULA INDISCRETA

L'amor és un infant, entremaliat, enjogassat, el seu delit és jugar...però el joc de l'amor és arriscat i pervers...és el sentiment més profund, més ofensiu... i que podem esperar d'un infant que dispara afamat. Per entrar-hi cliqueu enllaç , convertits en el punt de mira.     

Poden ser amics íntims una dona i un home? poden confiar-se les penes i els secrets? les alegries malsanes, confidents lleials...és evident que si, però de molt difícil perdurar, sempre es trenca pel mateix lloc, la intimitat acaba sent l'enemic i l'amor naixent la sepultura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i bona sort amb les amigues i els amics.     

Vides i amors perversos, i un no acabà d'adulteris i infidelitats, fins arribà a fingir una mort per tal de esvanir-se de tanta disbauxa...i no desesperar si troba companya bona, la última que estimarà...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i no recolliu mai cap mocador del terra per si de cas.

T'he somiat, als braços generosos de l'amada, que com astres fulguren tota la nit, i del ram de l'amor sou la lligada i per tot tany isolament i oblit. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , amb la llum secreta de son cos florit...i sou la branca perfumada on dormen les colomes del seu pit.

Oda a l'amor de cabells espurnejants, quan enyorat a camp ras guaito la llum que brilla en la finestra de la casada...delint afamat per allò que podria ser i no serà mai, sota un ràfec o al muradal arborat...Per entrar-hi cliqueu enllaç , cantussejant sobra ma via.

"No vull cercar..." i "Desitjant més m'enganyo" Sonets sobre el desig i l'amor com a referents de la impotència i els sentiments no compartits, no sé ni com , ni perquè hem surten amargs, serà que em manca la dolcesa. Per visualitzat-lo cliqueu enllaç , i remeneu bé el sucre de la tassa...

Diuen que no s'ha de perdre mai l'esperança, potser si, pro si es referent a l'amor aleshores estem negant una evidència...la insistència no serveix, ni desviure't per fer-la feliç...si obstinada ha escollit un altre camí...diguem com me'n puc sortir. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i al fons d'un bar buideu les copes...

Sempre anem a raure al començament del món, amb el Paradís i un jove Adam, després afegirem a Eva, la seva muller...culpable de tantes penes, - diuen - d'aquesta tèrbola història, la qüestió que es planteja un dilema...Adam era més feliç a l'Eden sol, o molt millor expulsats compartir les penes. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i deixem-nos de capficar per una poma.    

Mal va quan en mans de l'amor som captius d'un sentiment no compartit, apareix de no res i ens apropa a l'abisme per adorar des de les branques al sol...i demanar que no se'ns faci de nit, tot just començar, que ja quedarem a les fosques més endavant. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i bona sort...

Afrontar un adéu sempre és dificultós i més si és per amor, aquest sentiment tant pur i inesperat que et domina i com demostra la seva ceguesa, a voltes imprudent i temerari, que et trasbalsa i et fa mal. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , més enllà de la dissort...   

Poema en quartets per a un tema delicat, però qui no ha perdonat una infidelitat? perquè és d'humans comprendre el desvari en un moment de debilitat...oblidar-ho impossible, però el temps va diluint com un terrós de sucre la tirania de la voluptat. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i comprensió per ambdues parts...

Qui no ha vist un cec, ulls que han perdut la guspira, mirant sempre al cel, mai a l'empedrat...van palpant per no ensopegar, i aquí el vers gira pel camí del masclisme, amb un apunt qui sap si de realitat "Jo que visc en la foscor" i en la cloenda trobem "A una desconeguda" misteriós sonet...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , entregats al drama i al misteri.

El fet que el mirall sigui el reflex del que voldries veure sempre reflectit, no és estrany quan sobretot les dones si encaren o es deleixen, veient el seu cos esplendorós...la seva gosadia va més enllà i voldrien penetrar a dintre per poder veure el seu futur...l'adultera i la prostituta àvides de consells. "L'amor dins d'un mirall" "I ja no et puc estimar" quan manca la flama de l'estim, obsedida a noves aventures. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i no cal mirar-se cada dia al mirall.

Paisatge rural, tant actiu en els meus començaments, i ara sembla oblidat...la masia bruna, el masover incansable, la gossa ullerada de la cacera, el rosari, la lletania, diumenge a missa, totes les lleis marcades a foc roent, i que era aconsellable complir....també l'amor escàs que rima amb fracàs. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , amb les guspires del foc encès..    

Vull esguardar la nit com és pentina...lament de mon goig perdut que tant d'amor ha vessat per tu, dins el màgic univers que som tu i jo...amb la prometença de l'oblit se'm fan suaus els camins de tanta nit. Per entrar-hi cliqueu enllaç , per veure la nit com és pentina...  

La cobdícia, d'atresorar sempre més, en una angoixa permanent, per no sucumbir amb les dones i l'amor, sempre esperant si es demoren...per retenir-les com flors mortes..."A la porta d'un cel radiant" i "Bandejada ànima" que llença el mar...quan és a la terra a on hi ha el bé i l'onada i l'amor van insistint. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i no siguem jueus d'una vegada.       

Poema clàssic, ambientat en la Grècia ancestral, destacant l'abillament que les fembres lluïen als banquets, ofrenes  i libacions...avui la protagonista és una adolescent, una menor, fent valdre les lleis que poca força tenien davant la fèrria mà dels rics amants. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que els déus s'apiadin...L'acompanya el poema "Sobre l'herba" a un soldat.     

Amb mandra o sense costa llevar-se del llit, i més si ets encara jove i bella...si l'amor no et sacseja, desafiant van els pits, i amb la suavitat d'un bes prest és llevarà. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i no sigueu mandroses....

Oh, quin plaer, poder endinsar-se dins la nuesa d'una dona pel camí de les corades...en la foscor com una tomba fins arribar a la flama pretesa. Flama que encén el món i que no es pot apagar, amb el risc que la mort s'apoderi de tot l'àmbit humà. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que no s'apagui la flama.

Mal va quan l'home s'acaba, no és que ens mirem el melic, és una situació estranya que vol molta harmonia i generositat.. "que tots els camins porten a  Roma" hi ha molta dona que és incapaç d'entendre. Per entrar-hi cliqueu enllaç, i que ens agafin confessats...   

Un univers melangiós, costa tant acceptar la vellesa...quan escara tens a les mans la pell ardent de l'amant, i mentre penses que a tu no se't nota, que ets el mateix, això si una mica limitat..i t'apropes a dones més joves que ja no fan per tu. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i de passada mirar-se sovint al mirall.

Des de els instants que assumeixo, com un desafiament de l'atzar...ha retornat en mi la calma, com un preuat tresor...deslliurat d'angoixes i penes, m'han redimit a un estat natural, aconseguint aturar el temps...no vull gastar-lo banalment, hem de trobar l'equilibri entre les forces que impedeixen allò que un dia hem somiat. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , perquè encar no és hora de partir.       

Poemes que son com espills, avui en la solitud m'ha donat per mirar-me, la pal·lidesa m'horroritza, i no faig bona cara, potser la poca llum m'enganya...tracto de consolar-me dient-me que un mal dia el té qualsevol...però sé que alguna cosa hi ha de veritat amb la imatge que l'espill m'ha mostrat...T'ha enquimerat la gràcia fugitiva - d'un desig, i ara ets deserta, oh ment - ai soledat sense dolç pensament - i foll traüt sense paraula viva. "ESTANCES de Carles Riba" 1913. Per visualitzar-lo cliqueu  enllaç .

Doncs si, arribada l'hora de la veritat, no sabem mai a on hem guardat les forces, sempre son a mà i quan més les necessites desapareixen, i pensant bé potser que sigui una senyal, una senyal que ens avisa i ens acara a la realitat...pot ser millor no trobar-les. Per entrar-hi cliqueu  enllaç , no fos cas que en un racó estesin adormissades.