A ON HE GUARDAT...

Doncs si, arribada l'hora de la veritat, no sabem mai a on hem guardat les forces, sempre son a mà i quan més les necessites desapareixen, i pensant bé potser que sigui una senyal, una senyal que ens avisa i ens acara a la realitat...pot ser millor no trobar-les. Per entrar-hi cliqueu enllaç, no fos cas que en un racó estesin adormissades.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació