PERDUDA LA MEMÒRIA



Un univers melangiós, costa tant acceptar la vellesa...quan escara tens a les mans la pell ardent de l'amant, i mentre penses que a tu no se't nota, que ets el mateix, això si una mica limitat..i t'apropes a dones més joves que ja no fan per tu. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i de passada mirar-se sovint al mirall.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació