DEL COLOR D'UNA FLAMA



Oh, quin plaer, poder endinsar-se dins la nuesa d'una dona pel camí de les corades...en la foscor com una tomba fins arribar a la flama pretesa. Flama que encén el món i que no es pot apagar, amb el risc que la mort s'apoderi de tot l'àmbit humà. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i que no s'apagui la flama.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació