LES HORES DESITJADES



Oda a l'amor de cabells espurnejants, quan enyorat a camp ras guaito la llum que brilla en la finestra de la casada...delint afamat per allò que podria ser i no serà mai, sota un ràfec o al muradal arborat...Per entrar-hi cliqueu enllaç, cantussejant sobra ma via.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació