BANDEJADA ÀNIMA



La cobdícia, d'atresorar sempre més, en una angoixa permanent, per no sucumbir amb les dones i l'amor, sempre esperant si es demoren...per retenir-les com flors mortes..."A la porta d'un cel radiant" i "Bandejada ànima" que llença el mar...quan és a la terra a on hi ha el bé i l'onada i l'amor van insistint. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i no siguem jueus d'una vegada.


      

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA