SI DE SOBTE EL CEL ÉS BAIX

Poemes que son com espills, avui en la solitud m'ha donat per mirar-me, la pal·lidesa m'horroritza, i no faig bona cara, potser la poca llum m'enganya...tracto de consolar-me dient-me que un mal dia el té qualsevol...però sé que alguna cosa hi ha de veritat amb la imatge que l'espill m'ha mostrat...T'ha enquimerat la gràcia fugitiva - d'un desig, i ara ets deserta, oh ment - ai soledat sense dolç pensament - i foll traüt sense paraula viva. "ESTANCES de Carles Riba" 1913. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç.