A LES PORTES DEL DIA



Poema clàssic, ambientat en la Grècia ancestral, destacant l'abillament que les fembres lluïen als banquets, ofrenes  i libacions...avui la protagonista és una adolescent, una menor, fent valdre les lleis que poca força tenien davant la fèrria mà dels rics amants. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i que els déus s'apiadin...L'acompanya el poema "Sobre l'herba" a un soldat.





    

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació