JO QUE VISC EN LA FOSCOR



Qui no ha vist un cec, ulls que han perdut la guspira, mirant sempre al cel, mai a l'empedrat...van palpant per no ensopegar, i aquí el vers gira pel camí del masclisme, amb un apunt qui sap si de realitat "Jo que visc en la foscor" i en la cloenda trobem "A una desconeguda" misteriós sonet...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, entregats al drama i al misteri.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació