Amb mandra o sense costa llevar-se del llit, i més si ets encara jove i bella...si l'amor no et sacseja, desafiant van els pits, i amb la suavitat d'un bes prest és llevarà. Per entrar-hi cliqueu enllaç, i no sigueu mandroses....
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada