LA PARAULA INDISCRETA

Elegia, com una cançó trista, com un plany contingut, com un lament...Ah nocturna amor, quan prop teu soc ànima sola, he davallat en mi, somni per somni avall, ombra per ombra del son descobrint les mortes figures del passat pueril, fins on naixia el destí. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , perquè tot sigui oblidat.     

Dónes per entès que ja no queda temps per amar, i sento el plany ferotge que tot allò viscut, era una mentida piadosa si vols, però mentida..t'he cobert de dolcesa, d'amistat com no pots imaginar, i no ho negues pro tampoc serveix ni de excusa als ulls de l'atzar. Com si l'única joia nostre, que és posseir l'instant, en l'urc de sa fugida, no valgués l'enervat encant de somiar una joia que torna, vergonyant de sa fugida. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , ara que cal resignar-se.   

Els amors prohibits, senderes de passió desbordades, ocults ja per sempre de l'innegable deler. No he vist dins l'ombra ningú, els meus ulls d'animal submís, ni l'afront de l'infeliç somrís, en l'últim abandó, el mes trist. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i comprendre l'amor aquest estrany amor.     

El mar i el vent quines coses es diuen...sembla com si tinguessin comptes pendents, el mar més susceptible es rebel·la contra la força que l'empeny a canviar d'actitud ,...i és el vent qui provoca la tempesta en mig del freu...Talment parlo a una dona, oh nu, oh bell remordiment, i et corono de somnis, tu que sempre ets ardent. Per entrar-hi cliqueu enllaç , si podem evitar naufragar...

Saber que vius enganyat, amb aquesta llum que cerques, tot son il·lusions que et vas creant per omplir aquest buit que t'engoleix cap a llocs molt més profunds...No sabré si és amor o si una lluita brava; si fast o si llangor. Serà la prova pura, d'un cant que es desespera. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , per a un desencant anunciat.   

Dramàtic, demencial, una xacra, la ment d'un desequilibrat, ja no es pot ser més roí...abús, violació, amb la màscara d'un miserable malalt...I la noia dreta a la sorra - sola i pura acollí l'errant - La més negra vetlla te un cant - i el perill l'honor que socorre...Carles Riba. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i  acollim una ànima pura.

Paradigma del sonet clàssic més noucentista que mai, cruel i amorós, deslleial i rancuniós, sons d'una vídua afligida però altiva encara, cercant un rostre infidel el d'un amant vell i cruel. Perquè el cor sobre el cor ha fet, un èxtasi de coneixen-sa, i ha vibrat dins l'ambre secret, una llum de sentit més densa...Per entrar-hi cliqueu enllaç , per escoltar la cançó...

Et quedarà el record de l'aroma dels seus cabells, i res més, res no queda ni existeix, sols el cruixir de coixí que suplica l'inabastable horitzó de les nits immutables. A flor d'ulls enlluernada, la vida ha dit el mot darrer, la nit tenaç desheretada, t'espera dreta al carrer...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , per odorar els teus cabells amatents...  

L'home no és dolent ni la dona efímera, oblidats son els somnis i quimeres. Ella se'n va anar ahir, i això m'ha trastocat s'ha trencat una baula deixant l'ancora clavada al fons. Ella ve del mar, no s'ho oblida, en els teus pits lleugers la vida...crida la terra, i neix el jorn..Per entrar-hi cliqueu enllaç , que potser un déu sigui el teu amant...

No hi ha res com l'amor i tan capaç com de buidar-te el cervell, sense poder defensar-te..Sols tinc una esma que és llavors que sóc i visc el que em pertoca; que no em val ser gasiu d'esforç, i creure'm  ferm sobre una roca. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , esperant a l'ombra d'un desmai..  

He deixat d'estimar-te, closa la meva ànima només de felicitat vesso noves llàgrimes...Fou això: morir de sobte al present i redreçar-me enllà - oh immensament - dels adéus, pur anhel tot jo i per on tot amor reviu en l'obscur...nàufrag! pedra i ocell sense vent...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, canvi o naixent-sa era igual: era una mar i el seu vent.   

Evident, no hi tenia cap dret, per una ratlla vermella que no podia traspassar...Oh com vàrem sentir que erem cosa lleugera i sagrada, dels senyals que ens encontressin, Amor! Vida volguda, olivar que fuig tan inefablement impetuós cap al mar. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , el meu pensament merita el perdó respectuós.    

És trist amagar els sentiments, amar i no ser correspost, ella somriu. La sang torna a còrrer, salta, brusca i amb el salt va temps avall, cap a sols més madurs ...i neda cap a l'estiu excessiu ella i els meus ulls.   Per entrar-hi cliqueu enllaç , si és veritat que hi ha una altra vida.

Feliç qui mai no ha tastat el fel de la vida, quan l'amor empeny...i ets esclau fins a morir. Era tan trist l'amor a l'ombrosa vora enllacada ...dels records adormits, tan solitari en la nit. Ah, dolcíssima cosa  certa, certa, com un cant absolut. Per entrar-hi cliqueu enllaç , quan per mi és l'estrella més pura.     

Tard o d'hora  l'amor defalleix, i m'he endinsat en la metàfora del vent i l'onada, per assenyalar que pot esdevenir un mar de llàgrimes..i esperar la calma d'un nou dia. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, a resguard de la tempesta.

Els déus no volien problemes, i ens van fer un traspàs carregant amb el mort a l'esquena del desig per la carn...Au! vola, ànima i amagat a la vella muralla... on no t'arribi el desig, que trasbalsa la pau i t'emboira la ment. Elegia d'uns déus ja massa vells, massa cansats...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que ens agafin confessats.

La memòria és un tema recurrent, en la meva biografia, i és que el visc i el sofreixo i m'exalta i no em queixo...Com una ment devorada, fúria del teu vell flanc, que semblaves dormir després d'un amor sense mal ni tendresa entristint el bes. Per entrar-hi cliqueu enllaç, i per tristesa l'amor no correspost.

A on condueix el pensament? sempre s'inclina quan l'amor ja declina al pas inexorable del temps. A qui diré sinó a tu, l'hora plorada en la solitud invisible, amor on creix i calla el desig impossible, i és que el teu lligam crema com una llàntia encesa. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i no banalitzem els pensaments amorosos.