ÉS QUAN PENSO...



A on condueix el pensament? sempre s'inclina quan l'amor ja declina al pas inexorable del temps. A qui diré sinó a tu, l'hora plorada en la solitud invisible, amor on creix i calla el desig impossible, i és que el teu lligam crema com una llàntia encesa. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i no banalitzem els pensaments amorosos.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació