SENSE CAP DRET



Evident, no hi tenia cap dret, per una ratlla vermella que no podia traspassar...Oh com vàrem sentir que erem cosa lleugera i sagrada, dels senyals que ens encontressin, Amor! Vida volguda, olivar que fuig tan inefablement impetuós cap al mar. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, el meu pensament merita el perdó respectuós.




   

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació