JA RES PODRÀ CANVIAR



Feliç qui mai no ha tastat el fel de la vida, quan l'amor empeny...i ets esclau fins a morir. Era tan trist l'amor a l'ombrosa vora enllacada ...dels records adormits, tan solitari en la nit. Ah, dolcíssima cosa  certa, certa, com un cant absolut. Per entrar-hi cliqueu enllaç, quan per mi és l'estrella més pura.


    

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació