JA NO TINC EN QUI PENSAR

Elegia, com una cançó trista, com un plany contingut, com un lament...Ah nocturna amor, quan prop teu soc ànima sola, he davallat en mi, somni per somni avall, ombra per ombra del son descobrint les mortes figures del passat pueril, fins on naixia el destí. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, perquè tot sigui oblidat.