QUIN VENT PASSA I CRIDA



Dramàtic, demencial, una xacra, la ment d'un desequilibrat, ja no es pot ser més roí...abús, violació, amb la màscara d'un miserable malalt...I la noia dreta a la sorra - sola i pura acollí l'errant - La més negra vetlla te un cant - i el perill l'honor que socorre...Carles Riba. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i  acollim una ànima pura.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació