LA PARAULA INDISCRETA

Apropant-se la Festa més assenyalada, de llums i colors amorosint el pensament per una Gràcia tenaç. Res serà igual, en un país que sofreix repressió es va repetint la Història, dos mil anys després torna la persecució, el captiveri, l'exili, en mans de l'opressor...I és per això que aquesta Nadala serà trista, com no podia ser de cap més manera...trista i deplorable del poder corrupte que vol acabar amb totes les institucions, abolint la llibertat de tot un poble. Per visualitzar-la cliqueu enllaç , que la humilitat ens abraci a tots.. .   

Tantes vegades al llarg dels temps ha succeït, que per càrrec o el compromís d'uns mots, han obligat a emprendre el camí de l'exili ,si no vols perdre la vida. Un poder que estalona aquells que no combreguem amb l'obscura justícia arma efectiva de tota dictadura, ni decrets amb la força brutal de les forces policials, que sense motiu ni raó fereixen i maten nom del poder. Ja sols ens queda el nostre pas bandejat deixant enrere tants ahirs d'alegria. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , Seguint mon camí.    

Al primer traspuntar d'un ventós sol-ixent d'alta cella vermella, al jaç de ginesteres, es mou espessament, una mata de cabell rinxolat amatent, sense adonar-ten les ombres del crepuscle cobriran. Les mans encara més lleugeres que tota paraula o cor, dòcils a un somni pur que es mor, d'infantar en la sang primaveres...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , encisats per l'aroma dels cabells.  

Ultratges que llisquen com un destí presoner, ai d'impensable sentit que callen i es contenen en el fervor d'un amor incipient. Davant seu s'obria un nou paradís, ple de llum, de voluptat i de risc, m'és dolç de comprendre perquè agraden als déus, les ànimes pures en el llit amorós amb l'onada inestable i, bevent-li les rialles, els vents que han mesurat el gran freu. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i callada no hi haurà venjança ni condemna...  

Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     

El vell mariner, recorda l'encís que va rebutjar, desafiant l'oratge cruel, el seu cor malmenat no té repòs ni en la vetlla i amb el llagrimeig buidat no té més remei que enfonsar el vaixell...és l'atzar qui ens obsedeix i amb aquesta paràbola s'intueix com pots sucumbir desafiant a l'amor...per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i no perdre de vista el cel ennuvolat i la mar encrespada.      

La joventut, aquest curt espai de temps que no té clemència ni aturada, s'envola en un obrir i tancar d'ulls, esvanint-se per sempre...quan obres els ulls ja és massa tard...com si tot fos nit i somni, ja no hi ha consol...hem perdut la batalla i ja no podem recular. Han quedat tantes coses, unes per començar, d'altres per resoldre i moltes sense final...no hi ha temps per tant amor, aquest tendre amor al cor, que atura la vellesa, la dissol davant d'una mirada vivaç, un intent innocent d'un bes. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i no deixeu que la memòria es guardi lo millor de cadascú...                

. No m'és permès arribar més enllà, a on comença les aigües calmes del no-res, nades de mi. Tu, però, tens, aquests ulls que penetren el meu pensament, com batecs de ma caiguda. Passat despès! Futur voraç! entre tu i jo, Tu sempre em refàs; oh eternitat sempre deguda. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , si no sóc correspost, sempre deguda eternitat...  

Un sonet més, de l'amor fet sofriment i melancolia...un amor distint, poruc, amagat, sense veure la llum, assabentats de la realitat només resta un camí...la mirada que parla que besa i exalta, en el més cruel anonimat. Per entrar-hi cliqueu enllaç, per creure en Ell cal tastar-lo però sempre ens quedarà el dubte...si no és un joc i res més...    

Cansats de tan esperar-te, finalment com un miratge els teus ulls hem contemplat...i la teva aura màgica l'hem vetllat com un somni real..Ets una bella dama que enardeixes al passar, la llibertat, la igualtat i la fraternitat, Llibertat, aquesta dama encadenada que ens està esperant...per visualitzar-la cliqueu enllaç, que junts lluitarem per aconseguir-te.