PERDUDA LA MEMÒRIA

La joventut, aquest curt espai de temps que no té clemència ni aturada, s'envola en un obrir i tancar d'ulls, esvanint-se per sempre...quan obres els ulls ja és massa tard...com si tot fos nit i somni, ja no hi ha consol...hem perdut la batalla i ja no podem recular. Han quedat tantes coses, unes per començar, d'altres per resoldre i moltes sense final...no hi ha temps per tant amor, aquest tendre amor al cor, que atura la vellesa, la dissol davant d'una mirada vivaç, un intent innocent d'un bes. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i no deixeu que la memòria es guardi lo millor de cadascú...