L'AROMA QUE DESPRENEN...



Al primer traspuntar d'un ventós sol-ixent d'alta cella vermella, al jaç de ginesteres, es mou espessament, una mata de cabell rinxolat amatent, sense adonar-ten les ombres del crepuscle cobriran. Les mans encara més lleugeres que tota paraula o cor, dòcils a un somni pur que es mor, d'infantar en la sang primaveres...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, encisats per l'aroma dels cabells.


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació