ON S'ABANDONA L'ONA



Un sonet més, de l'amor fet sofriment i melancolia...un amor distint, poruc, amagat, sense veure la llum, assabentats de la realitat només resta un camí...la mirada que parla que besa i exalta, en el més cruel anonimat. Per entrar-hi cliqueu enllaç, per creure en Ell cal tastar-lo però sempre ens quedarà el dubte...si no és un joc i res més...






   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA