UN AMOR INDECÍS...
.
No m'és permès arribar més enllà, a on comença les aigües calmes del no-res, nades de mi. Tu, però, tens, aquests ulls que penetren el meu pensament, com batecs de ma caiguda. Passat despès! Futur voraç! entre tu i jo, Tu sempre em refàs; oh eternitat sempre deguda. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, si no sóc correspost, sempre deguda eternitat...
No m'és permès arribar més enllà, a on comença les aigües calmes del no-res, nades de mi. Tu, però, tens, aquests ulls que penetren el meu pensament, com batecs de ma caiguda. Passat despès! Futur voraç! entre tu i jo, Tu sempre em refàs; oh eternitat sempre deguda. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, si no sóc correspost, sempre deguda eternitat...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada