LA PARAULA INDISCRETA

No dirà la vastitud que sigui la joia certa... més pura que el bes perdut. L'incalculable mot, pur en l'espera dels déus! Ah nocturna amor, quan prop teu sóc ànima sola. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , com la final lassitud d'aquell que travessa un gran somni, i de sobte arriba - oh la més pura és morir...

Vanitat, aquesta dolça metzina que ens fa oblidar el passat, ens nega el mirall i la certesa, ens fa viure una realitat talment capciosa, res és el que sembla, però ja ens va bé, enganyats ens duu de la mà per camins costeruts difícils d'engolir, però ah, si per un instant som conscients de que no ens pertoca el paper que estem interpretant que ja no és per nosaltres...He dormit dins la Torre Obscura - de nit en la nit sense cel - en tres somnis he estat arrel - i flor d'una estranya aventura. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i fer via fora la vanitat que és mala companyia.      

Dins la nit, els meus anys, han cridat i em desperten; semblen ocells perduts, sóc d'ells i no em coneixen: són meus i van errants, perquè no em pugui entendre, quan cerco en el meu cor què m'ha fet gran i feble. Què hi dius tu, pur infant que encara et meravelles de sobte, amb brusc delit, pels ulls per on vas créixer, i de qui guardo amb corn profund, les tendres veus que et vencen? Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , per veure el seu vol com una alba immensa...       

Solitària l'andana m'espera, l'últim tren no tardarà a passar, i pararà per a mi sol...si un dia em va duu de naixent-sa ara em ve a buscar de retorn...i no puc marxar abans que tingui tota la feina acabada, és qüestió de poc, en manca deixar el món que sempre vaig somniar, només demano una mica de demora i d'aquesta manera partiré amb la feina acabada. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i ja albiro el fum allà al fons.        

Basat en el intricat personatge mitològic de Persèfone, i de les diferents versions contraposades neix aquest poema, res és per pura deducció, estudiosos traductors des de C.Riba, a Iannis Ritsos proposen diverses versions del rapte de Proserpina, de la més acadèmica a la més palpable, la que ens diu que no fou raptada sinó que per pròpia voluntat marxà amb el carro d'Hades camí de l'infern, on fou reina. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , aquesta introducció és només per mostrar el decorat a un somni d'avui mateix...

Sempre atent, constantment buscant aquesta petita llum a la teva finestra, llum que és més que tota la felicitat somniada, és senyal que encara queda esperança, la tremolosa llum em calma l'ansietat, sabent que tu hi ets, amb aquests simbolismes he dibuixat un estat ebri de mirar-me en un setembre turbulent, amb la tristesa d'abocar sobre el cel tantes aurores del cor. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , amb el desig que es mantingui la flama, a la finestra.   

Perquè sóc covard i salvatge, és la terra testimoni de la meva enyorança, dic terra en l'àmbit total de tanta gent com l'habita, i tan arrelats com estan, arrels que ja no caben sota terra...terra és vida com una nova drecera a la teva pell, un conquesta, un descobriment, que cal fer que perduri treballant-la, llaurant-la perquè germinin els fruits...la naturalesa és sàvia sap atrapar-te i convertir-te en un fill més. Per visualitzat-lo cliqueu enllaç , i doneu la sang per la terra, ella no us abandonarà.         

Agafant com a metàfora un jardí, distància i entorn, en el temps entre tu i jo...descric com quasi sempre aquesta lluita - perduda abans de començar-la - per aconseguir la comprensió a un fet ineludible com és l'amor frustrat..."T'estic fent mal...que no ho veus, has equivocat la persona i el temps" i sobre aquesta resposta enfilo l'agulla dels sentiments per apedaçar les restes d'un amor platònic difícil de valorar. Per entrar-hi cliqueu enllaç , l'amor mata o malmet el sentiment.  

Som arrels sota la terra i tan profundes, que no podem consentir l'ultratge a que està sent sotmesa, ens neguem a ser vassalls del poder i la força bruta, dia i nit clamem llibertat, no podem permetre la corrupció i el naixement d'un nou nazisme, decidits a un nou holocaust, de tantes families que creuen arribada l'hora de la venjança a tanta maldat i tots tenim llurs morts que ens ho reclamen, i és profecia. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , esperant la llibertat dels presos polítics, i els que estan a l'exili.