VASTITUDS

No dirà la vastitud que sigui la joia certa... més pura que el bes perdut. L'incalculable mot, pur en l'espera dels déus! Ah nocturna amor, quan prop teu sóc ànima sola. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, com la final lassitud d'aquell que travessa un gran somni, i de sobte arriba - oh la més pura és morir...