OCELLS ERRANTS

Dins la nit, els meus anys, han cridat i em desperten; semblen ocells perduts, sóc d'ells i no em coneixen: són meus i van errants, perquè no em pugui entendre, quan cerco en el meu cor què m'ha fet gran i feble. Què hi dius tu, pur infant que encara et meravelles de sobte, amb brusc delit, pels ulls per on vas créixer, i de qui guardo amb corn profund, les tendres veus que et vencen? Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, per veure el seu vol com una alba immensa...