SEMPRE, O DES D'ARA.

Agafant com a metàfora un jardí, distància i entorn, en el temps entre tu i jo...descric com quasi sempre aquesta lluita - perduda abans de començar-la - per aconseguir la comprensió a un fet ineludible com és l'amor frustrat..."T'estic fent mal...que no ho veus, has equivocat la persona i el temps" i sobre aquesta resposta enfilo l'agulla dels sentiments per apedaçar les restes d'un amor platònic difícil de valorar. Per entrar-hi cliqueu enllaç, l'amor mata o malmet el sentiment.