LA PARAULA INDISCRETA

Un odi que creix avui, i ja fa segles que corra i s'amaga, i en lloc de fer-se vell i morir...cada vegada remunta l'escalada fins a límits insospitats...provocant desgavells, per carrers i places. I no escolta la sofrença, ni el neguit de les paraules, fa la feina amb desmesura, en les dones amb els seus infants i també als que hem cremat els anys. No t'hi acostis fes-me cas...si vols veure el sol radiant, el verd dels arbres i camps, i les roselles vermelles, nàufrags en un mar de blat. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i saber-nos condemnats a que revifi cada jorn aquest odi maleït.          

No hi ha res més fascinant, que l'enigmàtica bellesa d'una dona ja sigui de lluna o albada...és un record inesborrable. L'amor en el seu estat més pur, i sempre incontrolable.. Malaurança, intuint que com tot allò que comença un jorn, de sobte s'acaba. Per entrar-hi cliqueu enllaç , Romàntic poema per a un trist final.   

He hagut de davallar als inferns, per comprendre tot el que em dones, si per un instant vaig creure que era poc, sols he necessitat una trucada i una veu rogallosa, per reconèixer com d'equivocat anava...com Dante de la mà de Beatriu té que baixar als inferns per comprendre les vicissituds que arrosseguem per no valorar les virtuts que atresoren els més propers valors. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i rectificar és de savis.    

Tan difícil és confessar aquest amor que et revolta? quina raó pots engendrar perquè tot flueixi igual, perquè prefereixes la fosquedat per amagar el somni que com una ombra va lligada a tu. Ens hem bastit el goig entorn, com una ardida estada indiferent a l'oblit i al record. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i reconeix aquest amor, encara que enlloc estigui escrit.  

Versos son de petites i intimes declaracions, vers l'amor pressentit i mai declarat..esperant que els déus prenguin les regnes, d'un somni partit en dos trossos, l'un voluptuós l'altre equidistant. Vivent no del somni d'abans, et portaré, amor, l'inefable poema. Per entrar-hi cliqueu enllaç , on el desig es fa impossible...   

.. Les fulles mortes simbolitzen la aprensió al fracàs, a la negació de la joia reprimida, o a la tardor que a la vegada assenyala el final de tot sentiment, sense projecte de vida. Qui no recorda un jardí trist i pensatiu i la pluja fina que augmenta les olors de les plantes ja sense flor...així l'amor es perd en la tardor, ell que tan ufanós perfumava les hores viscudes sempre arrimat al desig nostrat. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que no us deprimeixi si el vent s'enduu les fulles seques.       

Votarem, si, i esdevindrà la llibertat...aquesta dama enamorada que ens està esperant. Serem un poble lliure, després de tres-cents anys de captiveri, de menyspreu, perseguits en la cultura i la llengua...gràcies a quaranta anys de dictadura feixista, i més de trenta amb els hereus, que ignoren els judicis i les penes per tantes morts. Per entrar-hi cliqueu enllaç , independència és la via.   

.. Si, era una pluja fina o queia de sobte a barrals, era com un baptisme al poble allà congregat, que només volien votar...el dret a la llibertat, uns eren optimistes, d'altres els tremolava la mà...potser la por a les represàlies, les càrregues indiscriminades a ciutadans desarmats, sense protecció, era evident que no calia tant odi acumulat, perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omple. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i marxeu que no feu cap falta.