LES CONJURES DE L'ODI



Un odi que creix avui, i ja fa segles que corra i s'amaga, i en lloc de fer-se vell i morir...cada vegada remunta l'escalada fins a límits insospitats...provocant desgavells, per carrers i places. I no escolta la sofrença, ni el neguit de les paraules, fa la feina amb desmesura, en les dones amb els seus infants i també als que hem cremat els anys. No t'hi acostis fes-me cas...si vols veure el sol radiant, el verd dels arbres i camps, i les roselles vermelles, nàufrags en un mar de blat. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i saber-nos condemnats a que revifi cada jorn aquest odi maleït.




         

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA