PREGÀRIA SOTA LA PLUJA

..
Si, era una pluja fina o queia de sobte a barrals, era com un baptisme al poble allà congregat, que només volien votar...el dret a la llibertat, uns eren optimistes, d'altres els tremolava la mà...potser la por a les represàlies, les càrregues indiscriminades a ciutadans desarmats, sense protecció, era evident que no calia tant odi acumulat, perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omple. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i marxeu que no feu cap falta.