CANÇÓ DE LA PENÚRIA



Fa tant de temps, quan la gent després d'una guerra les passaven magres, i davant la precarietat, tothom prescindia de tot menys lo bàsic i necessari, davant tanta penúria corria aquest cant si més no com a consol "Siguin teus o dels demés, procura tindre calés". Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, gràcies! 




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació