Com més malament surten i van les coses, quant tot sembla el trist final, és bo recordar els meus vells allò que deien "Anar fent i criant pèl" Per visualitzar-lo cliqueu enllaç gràcies,
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada