Molts instants per al record, passen de nit, tot i que diuen que és tan curta, com la distància amorosa, que a vegades s'allargassa sense sentit, vanitat! vanitat! canta la mar. Per entrar-hi cliqueu enllaç, gràcies!!!
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada