Sis estrofes per a un cant, d'una dita molt antiga si algú deia QUINA ALEGRIA, tot seguit li contestaven COM QUAN L'ONCLE VEU A LA TIA, humor noucentista, i no eren temps per a l'humor. Per entrar-hi cliqueu enllaç, i gràcies.
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada