CANÇÓ DEL DESCONSOL



És una cançó cruel, no hi ha alegria, l'alegria s'esvaní en mans d'un foraster, un passavolant utilitzant la innocència. En homenatge pòstum a VICTOR CATALÀ i la seva obra teatral LA INFANTICIDA. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació