CAMÍ DE L'EXILI



Era secret el camí, fabulós de tristeses divines, - fins a les aigües vivents que em recordaren un nom, - oh, inefable! i una callada manera senzilla - d'amorosí' el pensament per una gràcia tenaç." ELEGIES DE BIERVILLE" Carles Riba 1942...per visualitzar-lo cliqueu enllaç.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació