Era secret el camí, fabulós de tristeses divines, - fins a les aigües vivents que em recordaren un nom, - oh, inefable! i una callada manera senzilla - d'amorosí' el pensament per una gràcia tenaç." ELEGIES DE BIERVILLE" Carles Riba 1942...per visualitzar-lo cliqueu enllaç.
Aquest crit desesperat que en la nit m'arriba, no és més que la soledat de qui sempre ha estat l'amarga ombra de marits i amants, i ara vençuda i afligida es sent incapaç, de retornar sobre els seus passos. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç .