No hi ha res perdurable, i menys en l'amor, tot fineix i tot acaba, com un cant de mort i d'agonia, quan res tu pots canviar. Per entra-hi cliqueu enllaç.
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada