Sempre m'obsedeix un somni palpitant, rere una porta closa hi ha la clariana on va despertar l'amor sota el'esplèndid fullam dels arbres recordant les nits sempre fascinant. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada