La trista melodia m'acompanya, res és possible, com sempre hem fet tard, caldrà esperar una altre vida, quan es retiri, mentre se'ns menja l'agonia d'un amor fracassat, per entrar-hi cliqueu enllaç.
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada