MERCÈ
No volia jubilar-me sense dedicar un poema a l'àvia de casa, la dona senzilla i honesta, que sense saber ni llegir ni escriure, tenia la visió i la perspectiva del pervindre de tots plegats, ella no tenia pensió ni res que s'assemblés, però amb el seu esforç em va criar a mi i al meu germà, i tenia la casa com una patena, mentre la mare tenia una parada al mercat i el pare tenia el seu treball d'impressor. Per visualitzar el poema "MERCÈ" cliqueu enllaç.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada