LA PARAULA INDISCRETA

Res és per sempre, tot va quedant pel camí, ni té culpa ningú, ni raons que decideixin deixar el camí malmès per sempre més, ja em fet tard, si creiem resoldre tot el temps passat, i retrobar l'amor vençut i panteixant, com una gerra trencada que inútilment vol curar les ferides. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç.    

No volia jubilar-me sense dedicar un poema a l'àvia de casa, la dona senzilla i honesta, que sense saber ni llegir ni escriure, tenia la visió i la perspectiva del pervindre de tots plegats, ella no tenia pensió ni res que s'assemblés, però amb el seu esforç em va criar a mi i al meu germà, i tenia la casa com una patena, mentre la mare tenia una parada al mercat i el pare tenia el seu treball d'impressor. Per visualitzar el poema "MERCÈ" cliqueu enllaç .