ROSALIA
Foren les primeres faldilles que en la meva adolescència vaig començar a assumir, com un fet inviolable, no sabia que setanta anys després encara la tindria en la ment, com una pàgina més de ma vida, de fet va durar un estiu, el fet de veure'ns cada dia, el camins van separar-nos, i varem perdre la senyal, fou al cap de molts anys, preguntant que s'havia fet d'ella, vaig saber amb agonia que la Mort se l'endugué quan tenia quaranta anys. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada