TOTS ELS BLAUS

Era costum i encara em consta, que cada vegada que fem el dinar sempre ens manca algun ingredient, bé una ceba o un tomàquet, i hem de recórrer a la veïna que ens salvi de l'oblit..."Ai gràcies ja li tornaré" "No es preocupi, no ve d'aquí" i així començava a forjar-se una amistat, tot i que i havia més d'un aprofitat, s'entén. Eren altres temps, la post-guerra, l'estraperlo, la misèria. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç