CAIXETA BLANCA

Trist record de ma infantesa, arrapat als barrots de la barana del balcó del lluny veia la comitiva fúnebre tot eren homes al capdavant un pare duia una caixeta blanca a l'espatlla amb un infant que no va arribar a obrir els ulls, com tants i tants en aquells temps de la post-guerra, sense cap mena de control ni assistència, temps de misèria tots varem néixer de miracle amb la partera sobre el llit o damunt la taula. La imatge de la comitiva fúnebre pels carrers, camí de l'església se'm va quedar gravada per sempre més, per visualitzar-lo cliqueu enllaç, que la pena no marxi...