MÍSTICA DE LA FRUSTRACIÓ



Tal com en mi jo havia trobat l'ambigua sendera, sola en la nit de l'impensable profund, fins a l'instant suprem, oh força viril l'única certitud dura creant incertesa acabat ja el meu pas, ara nàufrag en la meva caiguda, - pedra i ocell sense vent - lluny, dins meu encara d'impotent melodia. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, mentre espero redreçar la nit amiga.








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EN LA CLAROR SOMORTA

Imatge
Era tan trist l'amor del crepuscle a l'albada - dels records adormits, tan solitari en la nit - oh dolça cosa certa, cant absolut, per damunt el plor que trenca - era tan pàl·lid dins la profunda mirada dels tells - com de primavera, però sols un instant que la nit ens ha obsedit, que fossis l'estrella més pura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i et seguiran gais cavallers del vent...     
Més informació