LA PARAULA INDISCRETA

 Com un que delerós camina al llarg d'un mur - pel carrer d'on la nit tota fressa exilava - i s'enquimera de la ressonança brava - del seu pas, se'n vola i fuig dins l'aire obscur. Llavors, fins que l'amor torna a l'estada vella - vencedor de tenebres, aquesta dona amant - travessa ma basarda, amb aquells ulls que fan - com la remota confiança d'una estrella. C.Riba. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, mentre em desbotona la camisa..

Versos del desamor, que ja res remouen, ni consciencies ni vincles que un jorn foren un tot, camí del no-rés...no inciten ni passió ni follia, ja son cendres d'un passat. Insatisfeta reclama el que un dia fou desitjada vida que començava, i ara veient al final del camí, com tot el verd ha perdut l'harmonia que pensaves eterna i ara convertida en malson que t'acompanya de nit i dia. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i no esperis res de nit entrada...      

Tal com en mi jo havia trobat l'ambigua sendera, sola en la nit de l'impensable profund, fins a l'instant suprem, oh força viril l'única certitud dura creant incertesa acabat ja el meu pas, ara nàufrag en la meva caiguda, - pedra i ocell sense vent - lluny, dins meu encara d'impotent melodia. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , mentre espero redreçar la nit amiga.

Com una primera cita que transcorre en blanc, vorejant somnis concupiscents. Ah! quin confort en les nostres rutes, quantes històries vindran entre tu i jo que ens pertanyen ja. Ens forneix aquesta fosca incorruptible, del teu parc, on neix un projecte palpable...la idea pura feta realitat, invisible i freqüent, igual que un foc d'espins en plena ventada. Per entrar-hi cliqueu enllaç , camí dels teus llavis a camp ras o arborat.    

 Potser només ets l'ombra fugitiva - d'un desig obstinat a habitar dins la ment - i t'he cenyit entorn amb carn de pensament - i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva. No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna - fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí - serà allò meu que no mor, que morirà amb mi - que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne. C.Riba. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , sota les tanques junt a les reixes...

És el camí que t'ofereix la vida...a vegades plaent a vegades inclement...una Odissea, com l'heroi de Troia, que patí la ira de Escil·la i Caribdis...tenir que triar entre els dos mals o dues situacions perilloses...o el ciclop Polifem...del que fugí desprès de cremar-li l'únic ull amb una estaca roent...i finalment arribar a l'illa de Calipso on Circe li promet la vida eterna...Ell escollirà el retorn a Ítaca...Per entrar-hi cliqueu enllaç , i pensar que no sempre la saviesa ens mostra el vertader camí.    

Una nova imatge del poder de l'amor, nou de trinca, que tot just camina ensopega i cau, el plor és evident, no s'ha fet res...Per amunt la brancada pura - i en els ulls el món oblidant-se - i en els teus braços l'esperança  - l'aigua corre i el temps s'atura. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , per oblidar de sobte els camins del passat...

Fou ma infantesa, un món entre runes d'una guerra no prevista, una rebel·lió militar en el despertar del feixisme que aspirava a dominar Europa i el món sencer...una revolta contra una República que emanava de les urnes democràticament...la inevitable derrota ens va duu la misèria, la fam, i un llarg hivern...que encara camina com un peregrí sense rostre, perquè era hivern mare. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , pensant en morir sense saber que és primavera...