COM UNA TRISTA ONA
Poema que em turmenta, veient com per molt que t'impliquis, per molt que imploris un xic de tendresa, no hi ha consciència que amolli la corda que et té lligat...ja que l'amor és així, no hi ha equilibri, quan un dona tant és que està indefens, menyspreat..fins que ja no pots més desencadenant l'abandó final. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, esperant una bona acollida...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada