LA PARAULA INDISCRETA

Ai, si no fos amor el que sento sovint, i més per a una desconeguda, com una terra per descobrir, pensar si deu xiuxiuejar a cau d'orella, o deu bramar, o xisclar, en l'ignot està la essència d'un nou amor dins un somni penetrant. Per entrar-hi cliqueu enllaç, en mans de l'amor fugaç.   

Impossible sembla si no és robat...i quin preu haure de pagar pel simple fet de besar-la...no sabré si és amor o si una lluita brava; serà la prova pura, esperança, esperança, cap enllà, oh més ventura...Per entrar-hi cliqueu enllaç , que no vull arribar aquest extrem.

Tot just ha marxat i ja res és igual, el buit que ha quedat com una infinita mar deserta, pròxims i tant distants. Així un amor viu en dos cants, i la soledat que la nit desperta. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, que no és per sempre.    

És tan difícil engabiar els sentiments, son com ocells volant, son meus i no em coneixent, passen i van errants, i és quan s'apropen al cor, que fugen als límits dins d'una alba immensa. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, i donem volada als sentiments.      

L'amor, aquest difícil per no dir impossible, camí abrupte, costerut, temptat sempre d'abandonar el repte, perquè mai s'esclarissa, mai surt a la llum, i pena sempre ocult i condemnat. Per entrar-hi cliqueu enllaç , ara que els déus son lluny d'aqui...     

Aconseguir el cor d'una casada, ja és de per si una victòria, contra un infidel marit, com un greuge del que no pot ser acusat...el cor no és tangible, pot ésser un amor secular o platònic, la derrota total és el seu cos, que amb orgull podrà fer el canvi quan l'espòs penedit, vulgui recuperar el cor del'esposa. Per entrar-hi cliqueu enllaç , com un somni una nit d'estiu.       

Cada poeta fa una roca d'un gra de sorra, valorem cada senyal, cada moviment en que, ai las, de sobte tota la puixança i la bonhomia es transfiguren i tot projecte s'esllavissa per un sentiment inoportú, in- pensat que t'arrossega a l'abisme. Per visualitzar.lo cliqueu enllaç , i permetem que visqui assenyada.

Comprendre que he començat la casa per la taulada, com si el desenllaç fou el més important, i de veritat que costa fer-se a l'idea de quan un ja no i serà, i des de allà esdevenir profeta recordant els consells que et vaig donar. Per entrar-hi cliqueu enllaç , i petjar en silenci el camí.   

Poema que em turmenta, veient com per molt que t'impliquis, per molt que imploris un xic de tendresa, no hi ha consciència que amolli la corda que et té lligat...ja que l'amor és així, no hi ha equilibri, quan un dona tant és que està indefens, menyspreat..fins que ja no pots més desencadenant l'abandó final. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , esperant una bona acollida...  

La nit en solitud, quan ja el desgavell t'arrossega en el que diran, mentre dus el dol i els ulls voldries arrancar-te, pel dany moral que pateixes per culpa de la teva intensitat carnal. L'acompanya "Senderó inconegut" melodia en calma o tempestat. Per entrar-hi cliqueu enllaç , intentant consolar a la voluptuosa vídua.   

El temps, aquest etern enemic que no deixa marges i que insta a precipitar-se, no dona temps a calcular la fondària que et fascina, ni els efectes de la devastadora caiguda...amb olor de llibre antic i atraient com un cementiri. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , tot per un bes que va quedar a la font i al verd...

És un estat permanent, veure com es van perdent els millors anys de la vida, la joventut que és arrossegada fins al sorral, sentint-te naufragat ...potser l'amor encara et pot salvar, entre algues, fustes i botelles sense missatge...tothom accepta el temporal i l'onada que et duu al sorral. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , sense que ningú pugui salvar-vos.

Escrit en octaves, vers un cant a l'amor, que s'omple i vessa de rimes quan ja arriba la tardor, i tornen les nits ardides...I  per acompanyar-ho "Camins de mar endins" com inspiració d'uns ulls blaus...Per entrar-hi cliqueu enllaç , esperant les nits ardides.

"Quedarà en la memòria" ja que és una dona divina, per ella m'he compromès a vetllar-la i defensar-la de les enveges que desperta, en aquest món tan ple d'egos, que no dubten a l'hora del sacrifici per honorar els Déus...l'ha acompanya "Pena quan l'home s'acaba" quan és evident aquest mal compartit. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , amb la memòria i la pena.   

Enamorat de qui no et torna ni el favor... l'humil favor, és una mort a penes, predicant en el desert les paraules son vanes, d'aquest dolor que ja no et treu ningú...i en el magí disposat a perdre-la si és així que sigui a expenses del meu dolor...i tanca el poema "Engendrament" amb ressonàncies sobre la Creació. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , de la mà del dolor...