LA PARAULA INDISCRETA

Ànima amiga, és tan dolça l'amistat - quan la gronxo als meus braços - que no seria capaç ni d'ansietat - desfer tots aquests llaços...Per visualitzar-lo cliqueu enllaç .

És hora dels records, des de una infantesa malmesa per la post-guerra, fins la vellesa, com de sobte sense adonar-se'n i tant com hem viscut, massa, els records broten com flors fins a emplenar la branca, flors de tots colors, amors, il·lusions, decepcions, per arribar a la platja desitjada, de la que ja no sortirem, tot esperant la nostra onada. Per entrar-hi cliqueu enllaç.  

Tenia un deute amb la ciutat que m'ha donat la vida, aquí vaig néixer i aquí moriré. Tot son records de quan era ciutat petita, sotragada per una guerra que la va deixar vídua, de tants barcelonins que trobaren la mort o el exili, vivint de les penes amb l'únic consol de acostar-se al mar i fixant la mirada a l'horitzó, com si busqués el futur, un futur ple d'incerteses a mida que s'anava fent gran. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç.    

Pot viure un home sense una dona? el més probable és que no, indiscutible és que sense imaginar-la com esclava, l'home és dependent de la companya, inclús diria que està encadenat a la figura materna, que és una manera de viure que fa imprescindible la figura de la dona per moltes raons, que apunten ja en la joventut. Per entrar-hi cliqueu enllaç .