LA PARAULA INDISCRETA

No és cap entrebanc la guerra pels que volen estimar, en mig del fragor de la batalla és quan pren tota la seva dimensió, és el coratge, és el valor, és l'amor que recordant-lo fa créixer la confiança en tu mateix per enfrontar-te a l'enemic, per tornar un dia vencedor o vençut, per a continuar el camí que et té marcat el destí. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç, que l'amor és el premi a tanta guerra . 

Temps ancestral d'odi i de rancor, tot és desmesurat i res és compartit, desenterrada la destral de guerra, sense careta, i a pit descobert els uns tenen la força, els altres la raó, no senten la vergonya i tots a la presó, encara no acabat la partida encara hi ha molt a dir, s'ha esperat potser massa i ens hi podem florir. Per entrar-hi cliqueu enllaç, que això no està madur encara...    

Tercera i última entrega de la saga conflictiva sobre els drets i la igualtat, jo personalment no tinc res més a dir amb el poema d'avui deixo la meva empremta, no sé si bona o dolenta, però no i veig cap més sortida a tantes reivindicacions, crec sincerament que si un avenç ha progressat és sens dubte el món de les dones, diré que tenen el camí més planer, no he provat mai d'anar en contra de les dones,si no vols deixar-hi la pell. Per entrar.hi cliqueu enllaç , que si us les sabeu guanyar teniu un peu a la gloria del cel...      

Després d'un dia de festa, que forca polseguera va aixecar, es el meu propòsit deixar ben clar les meves inútils cabòries les estranyes sensacions en defensa de les humanes relacions, la igualtat la fraternitat...sense dubte és difícil l'harmonia pel camí de l'amistat de tants entrebancs com hi han amagats, desitjant arribar a la més que possible entesa. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que ens agafin confessats.      

La polèmica està servida, i no era la meva intenció, no és una disculpa ni una fugida al clamor, però la dona està molt sensibilitzada en qüestió dels seus drets, i a la més mínima et cau un allau de crítiques. Sé que no és fàcil escriure de les vivències del passat, en aquest cas encara menys, per mi ha estat molt angoixant i terrible la figura de la dona en un àmbit rural. Viure-ho va ser una experiència mesquina, però tal com ho vaig viure ha quedat escrit. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i que pel bé i la concòrdia tot quedi en l'oblit.          

Res no em farà oblidar, a foc ho tinc marcat, aquesta nit tan llarga i brusca, tempesta que ja és passat...res no vaig demanar, res que no fos amor, res més lluny que la crueltat, abocant a la mola el meu salvatge cor, de res servia ni per destriar el dia...sort que sempre queda l'esperança d'abandonar la mà que et guia, i aquest camí que et torna al punt de partida. Per visualitzar-lo cliqueu enllaç , i deixem volar la imaginació...